Els
Premis ‹‹Baldiri Rexach›› se celebraren per primera vegada
l'any 1977, tot coincidint amb el curs escolar de 1978-79, mitjançant
la Fundació Carulla-Font.
L'objectiu
principal d'aquest concurs escolar no era un altre que el de
continuar la tasca iniciada anteriorment per l'Associació Protectora
de l'Ensenyança Catalana -APEC- ja que, històricament, començava a
albirar-se
la recuperació de les institucions de govern catalanes i, alhora, de
les llibertats democràtiques.
Els
primers vint anys d'història d'aquests premis van adaptant-se també
a les noves èpoques amb canvis tan significatius en àrees com ara
cultural, escolar i social, entre d'altres. A més, l'entitat
encarregada de portar el concurs passà a ésser la Fundació Jaume I
l'any 1978 -amb Lluís Carulla i Canals al capdavant- i el 1989 es
decidí aplicar la normativa per tal de modificar el cognom del
pedagog que donava nom al premi, és a dir, que a partir de llavors
Reixac seria oficialitzat en detriment de Rexach -incorporació de la
i i el·lisió de la h-.
Per
tal “d'estimular i reconèixer l'escola catalana de qualitat” es
va comptar en tot moment amb l'assessorament i la direcció tècnica
de la Delegació d'Ensenyament Català -DEC- d'Òmnium Cultural, així
com també com a membre del jurat i organitzatiu.
De
fet, els premis prengueren el nom de Baldiri Reixac perquè aquest era
considerat “una cabdal personalitat en pedagogia i consciència
cívica [..] humil i excelsa a la vegada, […] consciència de l'ús
exclusiu de l'idioma vernacle en l'ensenyança” enfocada des de la
vessant pedagògica.
.jpg)
